Biografia
Una revista per pensar els autismes des de múltiples mirades
La Revista eipea neix el 2016 amb la voluntat de promoure la reflexió, la comprensió i la divulgació sobre els autismes, situant al centre les persones i les seves experiències.
La Revista eipea neix el 2016 amb la voluntat de promoure la reflexió, la comprensió i la divulgació sobre els autismes, situant al centre les persones i les seves experiències.
És una revista digital, semestral, bilingüe i d’accés lliure i gratuïta que connecta coneixement clínic, pràctica professional i vivències de famílies, amb l’objectiu de fer accessible un saber sovint dispers o difícil d’arribar.
Una trajectòria consolidada
Amb 10 anys de recorregut i a punt d’arribar al número 20, la revista ha esdevingut un espai de referència en l’àmbit de la salut mental infantil i els autismes.
Amb 10 anys de recorregut i a punt d’arribar al número 20, la revista ha esdevingut un espai de referència en l’àmbit de la salut mental infantil i els autismes.
Al llarg d’aquest temps, hi han col·laborat autors i professionals destacats com Bernard Golse, Didier Houzel, Alberto Lasa, Suzanne Maiello, Anne Alvarez, Maria Rhode, Juan Larbán, Ema Ponce de León o Jorge L. Tizón, entre d’altres.
Un espai plural i viu
La revista combina articles clínics, reflexions teòriques i experiències en primera persona, donant veu tant a professionals com a famílies i cuidadors. Aquesta pluralitat és clau per entendre la complexitat dels autismes.
La revista combina articles clínics, reflexions teòriques i experiències en primera persona, donant veu tant a professionals com a famílies i cuidadors. Aquesta pluralitat és clau per entendre la complexitat dels autismes.
Un projecte obert que necessita suport
La Revista eipea es manté gratuïta i accessible per convicció. Però per fer-ho possible, necessitem una comunitat que hi cregui. Fer-te mecenes és ajudar-nos a garantir que aquest coneixement continuï sent lliure, rigorós i a l’abast de tothom.
La Revista eipea es manté gratuïta i accessible per convicció. Però per fer-ho possible, necessitem una comunitat que hi cregui. Fer-te mecenes és ajudar-nos a garantir que aquest coneixement continuï sent lliure, rigorós i a l’abast de tothom.
